Autor: Montse

Contra el cànon

«Paseos con mi madre», el passejant en la multitud

Cubierta_PaseosConMiMadre

«La retórica suspende radicalmente la lógica y abre posibilidades vertiginosas a aberraciones referenciales […] la poesía consigue su máximo poder de convicción desde el momento en que renuncia a toda aspiración de verdad»[1]

Vaig apropar-me a aquesta obra atreta pels comentaris de gent que l’havia llegida abans, pel tema de la cura, reflectit en la relació amb la mare, per la seva plasmació de la vida a l’extraradi, per “el homenaje a los bloques de edificios que rodean Barcelona”.

Vaig llegir la novel·la buscant aquestes coses, però no vaig trobar res d’això. A canvi, vaig descobrir una obra bella, engranada en una memòria que no és nostàlgica, perquè és dialèctica, perquè, també, és història.

I, sobretot, vaig llegir una obra que parla de gent que conec, vaig llegir una obra –diria que per primera vegada a la vida– que parla de mi, que m’interpel·la directament i que estableix un paisatge referencial que és el meu. El meu barri, els meus records, els meus ionquis, també. La meva infantesa i la meva adolescència que es tornen més dignes, perquè hi ha algú que ha escrit el nom d’un carrer que és pel que jo passava cada dia en tornar de l’escola. Un carrer que a la meva memòria infantil sempre serà el carrer que em connecta amb els orígens.

Read more

«Voces de Chernóbil», una reflexió sobre l’horror

voces-de-chernobil

«El proceso clínico de las enfermedades radiactivas dura catorce días. A los catorce días, el enfermo muere…» (p. 37)

Les catàstrofes més punyents són les ocasionades per la intervenció humana. Cap Déu no podria imaginar inferns com els que creem a la terra, cap monstre no hi podria viure. En una escala de Richter del terror jo li donaria deu punts a la bomba atòmica i, per extensió, a l’energia nuclear.

Decidir de fer una ressenya sobre Voces de Chernóbil m’ha tingut paralitzada durant els darrers mesos. Se m’han acumulat altres textos i altres lectures per ressenyar, però la urgència postposada d’aquesta en concret, ha impedit que pogués fer res més que pensar-hi, encallada, recordant la funció de la crítica (lectura, interpretació, valoració). Read more

«Jane Eyre», obra feminista

jane eyre_OK.indd

“Vuelves a mí porque el asesino siempre vuelve al lugar del crimen”.
Óscar Hahn, Mal de amores

Hi ha quelcom de tornar al lloc del crim en agafar les lectures de l’adolescència i mirar-les amb els ulls de la maduresa. Hi ha una obstinació demiúrgica, una voluntat ferma de canviar el passat; potser, fins i tot, d’esborrar el crim. Perquè només hi ha un motiu pel qual les lectores reincidents vulguem tornar al lloc del crim i és fer veure que el crim no ha existit mai, que la lectura canònica d’una obra ja no ens serveix, que farem la nostra, d’interpretació, i reescriurem la nostra memòria. La paraula (Ordet) i el miracle. La possibilitat de canviar el passat i, sobretot, de construir el futur i el present. Read more

La ciutat que vindrà, notes crítiques sobre «La revolta que viurem»

la-revolta-web

La crítica literària exercida lliurement és, quasi sempre, més una reflexió sobre la pròpia vida que un exercici hermenèutic sobre l’obra dels altres. Des d’aquesta certesa autors tan lúcids com John Updike són no només capaços de matar «el crític literari» metafòricament, sinó que també poden assassinar-lo —amb el primer objecte punxant que troben— després d’assaltar casa seva a la nit (mala bava, nocturnitat i traïdoria). Espero, però, no haver de córrer la mateixa sort. Read more