Categoria: Literatura del segle XX

«The Grass is Singing», quan els llibres et trien a tu

La meva primera experiència amb Doris Lessing va ser el Quadern daurat, que vaig llegir l’any 2001. Aleshores la meva consciència feminista encara no s’havia desvetllat del tot i jo anava buscant el meu lloc al món (encara el busco, les coses no han canviat tant com perquè pensi que hi ha res permanent i l’observació i l’experiència corroboren la meva hipòtesi). Em va agradar el plantejament de la novel·la i em va semblar molt original i vaig sentir certa decepció, que s’emmirallava en la de la protagonista, per la situació caòtica de l’esquerra a Europa (la novel·la es va publicar l’any 1962), i pel desencantament cap al comunisme en general i la Unió Soviètica en concret com a solució possible al militarisme capitalista dels Estats Units i de l’OTAN.

Quan la vaig acabar de llegir i, seguint l’exemple de la protagonista, vaig començar a escriure un quadern, però en comptes de daurat, el vaig triar negre, d’acord amb les meves inquietuds del moment.

Anys després vaig llegir Mara i Dann, que no em va agradar gens. I vaig decidir que no llegiria res més de Lessing, i que el Nobel que li acabaven de donar —corria l’any 2007—, com de costum, era una cosa absurda que no tenia res a veure amb el meu gust ni la meva sensibilitat. Read more

Ressenyes d’estiu

En aquesta època de Netflix, classes de ioga, reunions de l’escala, vida social en parella, concerts, intendència domèstica, estudi de llengües modernes, reivindicació feminista, criança i feina assalariada alimentícia, queda poc espai per a l’exercici de l’escriptura per plaer i, encara menys, per a la crítica literària. Una no pot estar a tot. I com deia la meva àvia, qui molt abraça, poc estreny.

Així que, més que una ressenya, he decidit escriure quatre impressions sobre les lectures d’aquest darrer estiu, amb la voluntat de no esperar més per fer una nova entrada al blog i que no es continuïn acumulant els llibres. Read more