L’Artur i la Clementina

arturiclementina

L’Artur i la Clementina és un àlbum il·lustrat de la meravellosa editorial Kalandraka. La història que ens explica té prop de 38 anys —va ser editada per primera vegada l’any 1976 a Itàlia— però la vigència del seu missatge ha perviscut durant tot aquest temps i, malauradament, és probable que encara sigui vigent d’aquí 38 anys més.

L’Artur —tortuga mascle heterosexual— i la Clementina —tortuga femella, també heterosexual— es coneixen un dia de primavera a la vora d’un llac. S’enamoren i decideixen casar-se aquella mateixa tarda.

A partir d’aquí, l’existència de la Clementina es converteix en un petit infern, per culpa del seu marit que, en benefici d’ella (diu ell), no la deixa tenir opinions ni vida pròpia i destrossa la seva autoestima tortuguil quan, cada vegada que ella vol fer alguna cosa, ell li diu que és incapaç de fer res. A més, per omplir aquest buit existencial, i per impedir que ella faci res pel seu compte, l’omple de regals que haurien de suplir les seves necessitats i les seves ganes d’aventura.

I un bon dia (spoiler alert!!!) la Clementina se’n va, abandona tots els regals absurds de l’Artur i el deixa corprès en la ignorància. L’Artur no pot entendre per què ella, tan ben cuidada, tan mimada, l’ha pogut abandonar per anar a voltar el món.

Aquest conte és bo per dos grans motius (a banda de la seva factura tècnica, els dibuixos de fa 38 anys són clàssics, ja, si no serien insuportables): d’una banda, perquè fa una crítica de la societat de consum i de l’altra, perquè el tema principal que posa sobre la taula és la violència masclista, encara que, en aquest cas concret, la violència sigui exercida per una simpàtica tortuga.

Una lectura recomenable i no només per a la canalla.