Etiqueta: Chimamanda Ngozi Adichie

«Americanah» o quan ja no ens importa Ulisses

 

«There are some novels that tell a great story and others that make you change the way you look at the world. Chimamanda Ngozi Adichie’s Americanah is a book that manages to do both». Amb aquestes paraules Elizabeth Day començava la seva ressenya sobre Americanah, publicada a The Guardian, el 15 d’abril de 2013. Podeu llegir-la sencera aquí.

Americanah és una novel·la total —tan total com ho pot ser una novel·la al segle XXI—, d’estructura clàssica i formalment realista. La història narra el periple d’unes vides que canvien —de temps i de lloc—, i explica la biografia de personatges que creixen, que abandonen i retroben somnis, que deixen el país d’origen i que tornen a casa. En realitat, Americanah explica la història de sempre, que tampoc no és poca cosa. Una barreja de viatge d’Ulisses, experiència proustiana i amor romàntic, que ara i adès dona bons resultats. En aquest sentit, la història que explica no és que sigui una gran història, és que és la «història», la que constantment es formula: la mateixa. I és això el que fa que la novel·la esdevingui total (ho he dit ja, tan total com ho pot ser una novel·la escrita el segle XXI, és a dir, no gaire). Però no és això el que fa d’aquesta novel·la una gran novel·la, perquè hi trobem coses millors que imitar les passes d’Odisseu durant vint anys Read more