Etiqueta: Eva Baltasar

Jo també soc una pedra, «Boulder»

Coberta de Boulder, d’Eva Baltasar

 

La millor manera de fer vacances d’una mateixa és a través de la literatura, ni borratxeres, ni concerts en directe, ni sexe en grup (això m’ho han explicat, ho juro, a més, ara tampoc no es podria…). No hi ha res més adient per fugir de la pròpia vida que la lectura d’una bona novel·la, fins i tot quan decideixes evadir-te amb un text com ara Boulder, on tot és introspecció, consciència i coneixement. La prosa reflexiva de l’obra es pot interpretar com el monòleg interior d’una veu narrativa que explica el món des de dins i on tot —i sense matisos— és subjectiu.

La lírica —i no només la lírica— d’Eva Baltasar té molt més a veure amb Virginie Despentes que amb Bukowski, el jo poètic, crec que podem parlar de jo poètic en una novel·la com aquesta, té molts més deutes amb l’escriptora francesa que amb el masclista de Buck (no sé per què algú hi vol trobar semblances). I podem establir similituds entre les vicissituds de la francesa i les anades i vingudes dels personatges de Baltasar, també a Permagel, potser especialment a Permagel.

Abans de continuar, però, us faig una recomanació, si no heu llegit la novel·la (cosa que es pot fer en dues tardes, perquè el ritme narratiu és vertiginós i addictiu) i sou d’aquelles que senten que una lectura queda espatllada si en sabeu el final, atureu-vos aquí. El text que segueix conté referències a l’obra que us podrien fer malbé la màgia del final. Read more