Etiqueta: Javier Pérez Andújar

«Paseos con mi madre», el passejant en la multitud

Cubierta_PaseosConMiMadre

«La retórica suspende radicalmente la lógica y abre posibilidades vertiginosas a aberraciones referenciales […] la poesía consigue su máximo poder de convicción desde el momento en que renuncia a toda aspiración de verdad»[1]

Vaig apropar-me a aquesta obra atreta pels comentaris de gent que l’havia llegida abans, pel tema de la cura, reflectit en la relació amb la mare, per la seva plasmació de la vida a l’extraradi, per “el homenaje a los bloques de edificios que rodean Barcelona”.

Vaig llegir la novel·la buscant aquestes coses, però no vaig trobar res d’això. A canvi, vaig descobrir una obra bella, engranada en una memòria que no és nostàlgica, perquè és dialèctica, perquè, també, és història.

I, sobretot, vaig llegir una obra que parla de gent que conec, vaig llegir una obra –diria que per primera vegada a la vida– que parla de mi, que m’interpel·la directament i que estableix un paisatge referencial que és el meu. El meu barri, els meus records, els meus ionquis, també. La meva infantesa i la meva adolescència que es tornen més dignes, perquè hi ha algú que ha escrit el nom d’un carrer que és pel que jo passava cada dia en tornar de l’escola. Un carrer que a la meva memòria infantil sempre serà el carrer que em connecta amb els orígens.

Read more