Etiqueta: Jordi Gracia

Revisionisme i crítica literària

Jordi Gracia. La resistencia silenciosa. Barcelona, 2004. Anagrama

 

Los humanistas y los intelectuales aceptan la idea
de que uno puede leer novelas de categoría y matar y mutilar,
porque el mundo de la cultura está disponible
para esa suerte de camuflaje

Edward Said

El mundo, el texto y el crítico

 

Introducció

L’única manera d’afrontar un text és l’esperit crític; sigui aquest text literari o assagístic. Els autors i els crítics, però, no sempre compleixen aquesta premissa i, fins i tot, moltes vegades, arriben a subvertir-la.

En aquest sentit, i en l’anàlisi que ens ocupa, farem bona la frase de Derrida, citant Montaigne «Nos tenemos que dedicar a interpretar las interpretaciones más que a interpretar las cosas»[1]. I això esdevé imprescindible quan intentem llegir una obra com aquesta, les característiques de la qual ens fan desconfiar constantment de les intencions del seu autor. Jordi Gracia, contràriament al que es pressuposa, no fa un estudi seriós, rigorós ni científic i les seves conclusions, si és que algú és capaç d’extreure’n alguna en el miasma caòtic de dates, anècdotes i hagiografies que atapeeixen l’obra, són maniquees i esbiaixades. L’obra, tot i que demostra una tasca àrdua de recerca i investigació, no és capaç de mantenir cap de les seves tesis de manera coherent i acaba esdevenint un reguitzell de contradictio in terminis, que no demostren ni expliquen res del que l’autor promet al començament.

La idoneïtat de ressenyar un text com aquest, encara que ja han passat més de catorze anys des de la seva publicació, continua vigent en aquests dies, i potser més ara que mai, en què els poders de l’Estat es neguen a reconèixer el que la societat civil reclama i l’equidistància s’alia amb el feixisme i els seus esbirros.

Read more